El papa Francesc convoca tota l’Església a «caminar junts», ja que això vol dir sinodalitat. Però, per què? El Papa vol que aquest camí sinodal del «caminar junts» ajudi a fer-nos més conscients que tots formem part de l’Església com a Poble de Déu.
Aquest camí sinodal, que es farà per primer cop en l’Església, té tres fases: una diocesana, una altra continental i la darrera universal que finalitzarà a Roma amb el Sínode dels Bisbes, on es recolliran totes les experiències i els testimonis d’aquest ampli camí sinodal.
Tot aquest procés comença per nosaltres, membres de les comunitats parroquials, de moviments, associacions, congregacions, creant grups de diàleg en els quals compartir les nostres vivències i experiències i veure com podem millorar en el nostre “caminar junts”, i fent un recull de tot això, per fer arribar al bisbat, que a la vegada farà un recull de tot el que rebi per passar a les fases següents. I d’aquí ve el dubte de molts, de què servirà el que un grup sinodal pugui aportar? Com quedarà diluït entre tot el que es parli en altres grups? Quin cas faran de les nostres aportacions?
Fixem-nos en el cartell i el lema que ens proposen: «Per una Església sinodal: comunió, participació, missió».
La sinodalitat és alhora l’objectiu del sínode i el mètode de treball. Un “caminar junts” que ens anima a compartir, escoltar-nos, dialogar, consensuar, sentint-nos tots iguals, sabent que formem part d’un tot més gran, el Poble de Déu, un tot del qual ens nodrim, en el que participem i en què trobem la nostra missió personal i comunitària. L’Església ens diu, ara a més, que ens vol escoltar, que, sense convertir aquest treball en una bústia de queixes i reclamacions, tenim l’oportunitat de curar ferides. Personalment, crec que és un camí a seguir on el més important no és on o com acabarà, sinó el que visquem compartint el procés, aquest camí que ens cal recórrer dins de l’església i també amb tota la humanitat.
Així doncs, caldrà que entre tots responguem la pregunta fonamental que se’ns fa:
Quines experiències tinc d’aquest «caminar junts» a la meva comunitat? Com les valoro?
Quins passos ens convida a fer l’Esperit per créixer en el nostre «caminar junts»?
Per fer emergir experiències, es pot utilitzar algun dels deu nuclis temàtics que se’ns proposen (es poden consultar en aquest document).
El Manu Górriz, membre del Consell Pastoral Parroquial, que serà el dinamitzador del grup o grups sinodals de la nostra parròquia ja ha participat, juntament amb altres membres de la comunitat, en les jornades que ha organitzat el bisbat, de formació i intercanvi. Arxiprestalment, s’ha organitzat una xerrada-col·loqui a Sant Pacià el divendres 18 de febrer per tal que puguem entendre millor què significa i quin és l’abast de tot aquest procés, i el divendres següent, 25 de febrer, iniciarem el treball en la nostra parròquia.
Per tal que el procés sigui realment participatiu, i reculli com més veus i experiències millor, us proposem que responeu a aquesta breu enquesta abans del 22 de febrer:
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdATiGNxLiU180zrpnqbjiAeLx-Ea9hzvPdHgGIs1X1hsh6-Q/viewform?usp=sf_link
Es veurà, així, com una Església més sinodal és una Església de l’escolta, en què cada un té alguna cosa a aprendre: els Laics/Laiques, els Pastors i el Bisbe de Roma; l’un en escolta dels altres i tots en escolta de l’Esperit Sant per conèixer «què diu a les Esglésies».
Teresa Baqueró
