El Temps de la Creació és la celebració anual de pregària i acció per la nostra casa comuna. La família ecumènica de tot el món s’uneix per resar i protegir la creació de Déu.
La nostra casa comuna, la Terra, pertany a Déu, i cada criatura estimada pertany a aquesta casa comuna. La paraula ecologia descriu les relacions entre animals, plantes, organismes no sensibles i minerals, cada un dels quals juga un paper vital en el manteniment de l’equilibri d’aquesta estimada comunitat. Les relacions humanes també tenen una implicació ecològica. Les relacions econòmiques, socials i polítiques afecten a l’equilibri de la Creació. Els nostres hàbits de consum d’energia i de béns afecten la capacitat de la Terra per guarir-se a si mateixa i mantenir la vida.
La Terra i tot el que conté no és un fet, sinó un regal, entregat en confiança. Rebem la crida no a dominar, sinó a salvaguardar. Per mitjà de la raó, discernim quina és la millor manera de salvaguardar les condicions de vida. La fe ens genera confiança en què l’Esperit de Déu actua renovant constantment la faç de la Terra. Dins d’aquest horitzó d’esperança, el nostre baptisme ens allibera per tornar a la nostra vocació humana de conrear i de cuidar el jardí de Déu.
Amb aquestes tendes de campanya que hem plantat a l’entrada i al costat de l’altar volem simbolitzar aquesta “Casa per a tothom” i fer una crida a revisar personal i comunitariament els sistemes polílics, socials i econòmics per dirigir-los cap a economies de vida justes i sostenibles, que respectin els límits ecològics que garanteixen la vida de la nostra casa comuna.
Abraham i Sara van obrir la seva tenda per fer-la casa per a tres estranys, que van resultar ser els àngels de Déu. En crear una casa per a ells, el seu acte d’hospitalitat radical es va convertir en una font de benedicció per a tota la Terra.
La tenda és un símbol de la crida ecumènica a practicar la cura de la Creació com un acte d’hospitalitat radical, salvaguardant un lloc para totes les criatures, humanes i no humanes, a la nostra casa comuna, la casa de Déu. També com a signe d’hospitalitat per a tots els éssers que estan exclosos. Es constitueix, també, en un senyal de la crida interreligiosa i interdisciplinària a crear espais segurs per al diàleg i el discerniment.
La tenda representa un lloc de resguard o de refugi. Ens vincula amb les persones sense casa, refugiades i totes aquelles que estan en moviment i desplaçades pels efectes del canvi climàtic. La tenda és també un símbol de senzillesa, la tenda i la motxilla simbolitzen l’essencial, la suficiència, el viure dins de les mateixes possibilitats i viatjar amb lleugeresa per la terra com un pelegrí agraït que sap que, en passar per aquesta vida, la nostra empremta ha de ser lleugera sobre la Terra.
En l’Evangeli de Juan 1:14, llegim que ” I la Paraula es va fer carn i va establir la seva tenda entre nosaltres”. El símbol de la tenda pot recordar-nos com Jesús va venir a viure al mig del seu poble com un signe de l’amor de Déu. L’amor és l’arrel de la nostra fe, que ens impulsa a estimar els nostres semblants conreant i cuidant la nostra casa comuna.
Equip de Litúrgia
