Aquest diumenge 29 de maig, ens hem reunit, diuen que més de 700 persones, en l’acte de clausura de la fase diocesana del Sínode, presidit pel cardenal arquebisbe Joan Josep Omella. Ens ha acollit el Col·legi Maristes – La Immaculada de Barcelona.
Jo destacaria la il·lusió i el compromís pel canvi que es respirava en l’ambient, tant per part dels laics i laiques com per part dels mossens que van assistir a la trobada. De la nostra comunitat parroquial érem 4 persones, inclòs el rector, Mn. Toni i a més comptàvem amb el Miquel, que participava com un dels testimonis del treball sinodal realitzat en els diferents àmbits, en el seu cas, representava al col·lectiu jove i va aportar el treball realitzat en la catequesi amb els infants i joves de la nostra parròquia (si voleu llegir el document que es va enviar al bisbat del treball realitzat a la catequesi d’infants i joves, cliqueu aquí).
Aquest camí sinodal, que va iniciar el Papa Francesc l’octubre de 2021, per primer cop en l’Església, té tres fases: una diocesana (octubre 2021-agost 2022), una altra continental (setembre 2022-març 2023) i la darrera universal (octubre 2023) que finalitzarà a Roma amb el Sínode dels Bisbes, on es recolliran totes les experiències i els testimonis d’aquest ampli camí sinodal arreu de l’Església universal. D’aquí el títol donat a tot aquest camí: «Per una Església sinodal: comunió, participació, missió».
En aquesta trobada, els assistents vam pregar junts, vam escoltar els testimonis del treball sinodal en diferents àmbits i ens van fer una pinzellada de les aportacions recollides en la diòcesi (podeu veure el document sencer clicant aquí). El document final s’ha elaborat a partir de 280 respostes de grups i comunitats (dues són de la nostra parròquia, una la que comentava a dalt dels infants i joves de la catequesi i l’altre elaborada a partir de les enquestes i les dues trobades que vam fer). Hi han participat unes 7000 persones de la nostra diòcesi. Val a dir que les aportacions són escasses pel que fa als col·lectius més allunyats de l’església i els marginats (no s’ha sabut recollir la seva opinió o experiència) i també s’ha trobat a faltar més participació dels infants i joves.
M’agradaria destacar alguns punts:
– Es demana que l’Església potenciï el paper del laïcat, afavorint-ne la implicació en la vida de les comunitats i grups. Per exemple, fent que els Consells Pastorals siguin obligatoris, tot i que ja hauria de ser així.
– Es fa una especial menció al reconeixement real i efectiu de la igualtat i la dignitat de tots els batejats, especialment de les dones, de manera que s’avanci en la reflexió sobre el seu accés al diaconat i, si fos possible magisterialment, al presbiterat. Igualment, s’aposta per impulsar els diferents ministeris laicals, en la línia del recent del catequista, i la institució d’aquells que es descobreixin com a necessaris.
– També s’insisteix en la necessitat d’emprar un llenguatge senzill i clar, d’acord amb el temps en què vivim, comprensible per a tothom.
El treball sinodal continua, quant a l’Església, recollint totes les aportacions de les diòcesis d’Espanya, per aportar el recull a la fase continental i, posteriorment, reunir totes les propostes a Roma l’octubre del 2023. Paral·lelament, el Sínode ja ha començat a fer camí a casa nostra, a la nostra diòcesi, a la nostra comunitat, perquè els tres eixos del lema: “Comunió, Participació i Missió” no es pot quedar només en els cartells, ara forma part de nosaltres i de com volem viure el ser cristià.
Teresa Baqueró
