Dissabte 6 d’abril, ha tingut lloc a l’arxiprestat de Sant Andreu un recés de Pasqua conduït per la doctora en teologia Claustre Solé que ja durant la quaresma ens va acompanyar en l’aprofundiment de les escriptures. Ens hem trobat a l’escola de les Dominiques del carrer Ramon Batlle i hem iniciat la reflexió amb una breu pregària introductòria on s’ha llegit l’Evangeli del dia que feia referència a com els va costar de creure la seva resurrecció als de l’entorn de Jesús, que després de la seva mort es varen amagar, tenien por.
I la Claustre l’ha aprofitat per començar-nos a parlar de la Pasqua i com l’hem de viure i entendre, cosa complicada, que fuig de tot raonament humà.
Quan Jesús ressuscitat anava trobant els que l’havien seguit, com a Emaús, els deia: – “No tingueu por” sabeu quants cops es repeteix aquesta frase a les escriptures? 365 cops,una per cada dia de l’any. Tinguem-la present!
Viure la Pasqua no vol dir fer grans coses, no vol dir fer grans discursos, vol dir SER, representar en cada petit gest quotidià de les nostres vides la Bona Nova, en essència l’amor de Déu per sobre de tot.
Jesús s’estimava la vida, estar amb els més desfavorits, celebrar les festes, el vi… i la va viure intensament, però per mostrar-nos el seu amor va haver de morir per gaudir de la vida per sempre.
Tota mostra de vida comporta una mort, hem de deixar morir allò que ens allunya del veritable missatge de Déu per ser testimonis de vida.
La Clauste ens ha ofert un munt més de punts per a la reflexió que hem pogut interioritzar en una estona de treball lliure individual en silenci.
Després d’una rica posada en comú, hem compartit l’Eucaristia tot agraint el regal que ens ha fet aquesta estona de parada comunitària.
A la sortida uns quants dels assistents comentàvem: – això ho hauriem de fer més sovint…
Carolina Clapés
