El diumenge passat, 21 de maig, a la tarda vaig poder viure una petita celebració Eucarística. Gent de totes les edats ens vam aplegar a la sala parroquial per compartir la nostra fe i donar gràcies a Déu pel goig de sentir-nos família cristiana. Una celebració que em va transportar en el temps i em va fer viure l’experiència d’aquelles primeres comunitats cristianes que es reunien per compartir el pa i el vi.
Una tarda carregada de bons moments on la paraula de l’Evangeli, els cants, les reflexions en petit grup i les aportacions de cadascú dels presents foren la llum d’aquest moment. Una alegria serena que em va envair de sentir-me acompanyat en la fe. Una fe que ens fa acollir el dia viscut com un avui de Déu.
Diumenge va ser una descoberta de cadascú de nosaltres, de sentir a través de la mirada de l’altre que estem creats per avançar en comunitat i caminar plegats a la recerca d’aquest Déu que és amor. No estem sols, ens tenim els uns als altres. Aquell que comparteix i viu per a Déu, distingeix una realitat inaudita: tots nosaltres som éssers habitats per una presència, amb la qual Crist inunda les nostres vides. L’Evangeli ens convida en si mateix, a una bonica esperança que ens fa avançar cap a una senzillesa de cor i al mateix temps cap a una senzillesa de vida.
La celebració del diumenge passat var ser això, viure l’Evangeli en la seva frescor primera. Joves, homes i dones al voltant d’una taula i compartint l’alegria de sentir-nos estimats.
A tots vosaltres GRÀCIES.
David Hernández
