Dissabte 29 d’abril vam celebrar el recés arxiprestal de Pasqua a l’Escola de les Dominiques. La il·lusió del retrobament després del temps de pandèmia.
Amb el títol “Matinal en temps de Pasqua amb la pregària del Parenostre” vam profunditzar en aquesta pregària que és VIDA i COMUNITAT. Que recitem sovint sense ser conscients de la profunditat de tot el que ens diu. Un Parenostre en què cap paraula és gratuïta.
Amb ajuda del cant contemplatiu del Parenostre, el P. claretià Antoni Vilarrubias ens va portar a meravellar-nos i a agrair aquest Pare de tots que és Amor Etern i del que tota la creació som impremta seva. Al que podem arribar des del silenci interioritzat.
Un Amor Etern que ens convida a construir una comunitat de diàleg. Un diàleg sincer on compartir el que pensem i on ens deixem interpel·lar per l’altre. Una comunitat on compartir el que vivim i entre tots anar descobrint els signes del temps.
Aquest Pare de tots que ens fa sortir de nosaltres mateixos i al qui demanem aquell pa, símbol de tot el que aquest món necessita perquè tothom pugui viure amb dignitat.
Ben segur que a partir d’ara cada cop que preguem el Parenostre el respirarem diferent.
Vam acabar amb la celebració de l’eucaristia: acció de gràcies en comunitat.
Gràcies a tots els que veu fer possible reprendre aquest espai de recés compartit.
Cristina Losa
