Vaig acudir a dues d’aquestes trobades per consell del mossèn de la parròquia, en Toni Roman, després d’exposar-li el meu interès a confirmar-me.
Per posar en context, tinc trenta anys i he tornat recentment a la fe, després d’un llarg procés viscut principalment a través de la reflexió i lectura de textos diversos, completament en solitari. A més, sóc relativament nou al barri, i només havia acudit tímidament a algunes celebracions litúrgiques comptades (les de setmana santa, principalment) a la parròquia de Sant Andreu. D’aquesta manera, vaig sol·licitar la Confirmació com a forma de tornar al ramat (per dir-ho d’alguna manera).
En primer lloc, el contingut de les xerrades em va semblar interessant, ja que malgrat que jo m’he format religiosament pel meu compte, ho havia fet amb lectures “secundàries” i interpretacions d’autor i autores bastant sòlids, però massa complexes (principalment místics), havia deixat una mica de costat aquest aprenentatge directe basat en la font primària (l’Evangeli), la figura i missatge de Jesús i la trobada amb la comunitat.
Per això el llibre de’n Lligadas, l’exposició del mateix i les converses posteriors em van semblar molt interessants. Sobretot això últim, ja que durant les sessions van sorgir debats interessants, posicions diferents sobre l’experiència de la fe, i com cadascú la viu de la seva manera. Es va poder veure com per alguns l’experiència es basava més en com viuen la presència de Déu en la seva vida, en altres es basava en l’alegria de la fe i en la seva transmissió, i per altres es basava en el que aporten les ensenyances de l’Evangeli en la seva vida quotidiana.
També es van posar en diàleg diferents visions del que és el cristianisme, què és l’Església, i com ha de ser la relació de la fe i de la institució amb el món modern. En aquest aspecte es va explicitar per part de l’audiència la necessitat d’una major adaptació de l’Església a diversos aspectes del món modern, com no quedar endarrere en el canvi social. Un món modern, en això vam coincidir la majoria, que ha passat de l’hostilitat a la religió, pròpia del segle XX, al simple desinterès respecte a les qüestions espirituals.
Sobre l’Església el sentir majoritari fou que l’Església té encara un paper per a complir, s’han comès i es cometen errors que fan comprensible la visió negativa de part de la societat, i en general dins del possible s’han de criticar per la mateixa millora de la institució i de la comunitat cristiana. Malgrat tot, en aquest sentit em quedo amb un comentari respecte d’aquest tema durant el debat, a vegades també a l’hora de fer la crítica: l’Església al final està formada per persones i aquestes cometen errors.
En definitiva, em va semblar un espai de trobada càlid i profitós per reflexionar sobre la fe personal, sobre la mateixa religió que ara em sosté i per definir-la (si és que és possible definir un fenomen tan complex) en relació amb la visió dels altres.
José Miguel
