Foscor i silenci. Així és com es presentava la parròquia aquest diumenge 12 de març a la tarda, a punt de començar una pregària d’estil Taizé. Una iniciativa la qual ha sigut possible gràcies a l’organització conjunta entre el grup de joves de la Garriga i la nostra església.
En entrar, els sorolls del carrer s’anaven empetitint i quedant llunyans. I la llum de tot un seguit d’espelmetes et guiaven i t’apropaven cap a l’altar. Et senties propera a Ell i acompanyada per la resta de la comunitat allà reunida, una munió de cristians amb deler de resar. L’escalf anava creixent amb cada cant, pregària, lectura… Et senties embolcallada i segura, ideal per a la introspecció i troballa amb Déu. Les cançons, acompanyades per un conjunt d’instruments musicals enriquien alhora que embellien aquesta pregària; i van permetre aprofundir més i elevar l’experiència d’orar en comunitat.
Laia Martí
