El Papa Francesc en el seu missatge per a la Quaresma del 2022, la que acabem de viure, ens recorda les paraules de Sant Pau: «No ens cansem de fer el bé; perquè, si no defallim, quan arribi el temps recollirem. Així, doncs, ara que hi som a temps, fem el bé a tothom» (Ga6,9-10a). El Papa ens ajuda a no posar l’èmfasi en la collita, per tenir més i acumular, sinó en la sembra, en compartir. Un primer fruit del bé que sembrem el tenim en nosaltres mateixos i en les nostres relacions quotidianes, fins i tot en els més petits gestos de bondat. Perquè en realitat, només veiem una petita part del fruit del què sembrem, ja que segons el proverbi evangèlic «un és el qui sembra i un altre el qui sega» (Jn 4,37).
Aquesta és l’actitud que ens cal tenir en tots els nostres serveis, en les nostres accions, en els nostres compromisos; no només per Quaresma, tot l’any. La Quaresma ha estat un temps propici per a reflexionar-hi, com diu el Sant Pare, “el dejuni prepara el terreny, la pregària rega, la caritat fecunda”.
Per l’equip de catequistes és una qüestió que hem reflexionat altres vegades, treballem i compartim amb els infants un temps determinat, en la majoria dels casos, dos cursos escolars, fins a la 1a Comunió, amb alguns tenim la sort de continuar fent camí junts cap a la Confirmació. Però els fruits de la fe que intentem transmetre’ls, junt amb els seus familiars, no acostumem a veure’ls, intentem no ensenyar un munt de coneixements sinó que visquin la fe, com una relació personal amb Jesús, qui els estimarà i acompanyarà per sempre.
Sovint no estem segurs de si en els seus cors hem sabut adobar prou la terra, perquè la llavor de la fe, que continuaran regant amb la pregària i la vida, vagi creixent.
Tot i això, aquesta setmana, un dels infants de 1r any, el Matías, ens ha ensenyat aquest dibuix que ha fet ell, un regal meravellós!
És fantàstic el missatge que hi plasma “Es genial hablar con Dios y Jesús” però a més hi ha altres detalls, com el fet que el noi del dibuix (segurament ell mateix) està fent l’ullet, senyal de confiança, de complicitat; està envoltat de cors, un a les seves mans i dos més amb els noms de Jesús i Déu; les emoticones del somriure i d’admiració; també hi ha en el dibuix un pa, potser només era el berenar, però no ens negareu que té tot el significat; i, finalment, no deixem escapar aquesta capa oberta que du el nen, pròpia d’un superheroi, potser signe d’una obertura al Misteri, potser símbol de la fortalesa que ens dóna la fe.
Potser ni el Matías no ens sabria explicar per què va dibuixar cada un d’aquests detalls, però potser va dibuixar deixant-se conduir per l’Esperit… En qualsevol cas, ens ha estat pels catequistes una injecció d’ànim, un recordatori que val la pena continuar treballant, seguir sembrant; i el convenciment que, en molts casos no collirem els fruits, ni tan sols els veurem, no obstant això sembrem, amb tota la nostra il·lusió i amb tot l’amor cap als infants, per tal que l’Amor de Déu germini en ells.
Equip de catequistes
