CAMINAR  JUNTS  EN TEMPS  CONVULSOS

La finalitat del Sínode no és produir documents, sinó “fer germinar somnis, suscitar profecies i visions, fer florir esperances, estimular la confiança, embenar ferides, entreteixir relacions, ressuscitar una aurora d’esperança…” (Francesc, Discurs l’inici del Sínode dedicat als joves, 3-10-18).

Així va començar la presentació de la reunió sinodal la nit de divendres 25 de febrer a la nostra parròquia, poques hores després que esclatés una guerra a les portes d’Europa. Quines paraules tan ingènues podrien pensar alguns. Un cop més el món s’ha deixat portar per les ànsies de poder, la prepotència, la divisió, la bogeria.

I, tanmateix, l’Església és aquí, present sempre en totes les circumstàncies històriques i enmig de tots els canvis socials. Segueix en camí des de fa més de dos mil anys, malgrat les seves febleses, les seves flaqueses, els seus escàndols perquè és humana—molt humana—i, no obstant això, l’acompanya l’Esperit Sant… Portem un tresor en atuells de fang!

La nit del 25 de febrer ressonaven més que mai els objectius del Sínode de l’Església catòlica:

Comunió per a escoltar i acollir, dialogar, respectar i valorar els altres per a arribar a consensos.

Participació per a involucrar-se, compartint el que som i el que tenim aprenent dels altres;

– Redescobriment de la nostra missió, veient-la sota una nova llum.

La nit del 25 de febrer vam sentir més que mai que el món necessita saber que Déu és amor, que hi és present al món i que es manifesta a tothom que el cerca… i els cristians com a Poble de Déu hem de sortir al seu encontre, perquè Déu ha volgut valer-se de nosaltres per això.

Però no podem sortir a l’encontre de l’altre per anunciar-li que Déu l’estima…

… si no irradiem joia i ens deixem vèncer pel pessimisme;

… si ens mostrem dividits;

… si no sabem destriar el que és fonamental i el que és accessori, i ens perdem en discussions;

… si no sabem arribar a consensos;

… si tot ho deixem en mans dels pastors;

… si ens oblidem dels més necessitats, dels més vulnerables;

… si no trobem temps per pregar;

… si no vivim la nostra fe en comunitat;

… si no som capaços d’adaptar-nos als temps sense deixar de ser fidels a l’Evangeli;

en definitiva, si no sabem reconèixer cada dia la novetat de l’Evangeli.

El papa Francesc ha llançat una proposta valenta: Vol escoltar el Poble de Déu, encara que potser s’arriben a dir coses que podrien resultar doloroses.

I tots som cridats a participar en aquesta iniciativa.

Tant de bo els fruits del Sínode ajudin a l’Església a il·luminar el món en temps convulsos!

Pilar Ballester

Sant-Andreu-Paolomar
Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en telegram

Altres notícies de la Parròquia

REMEMOREM EL PATRIMONI

Aquest diumenge 8 de maig, es va portar a terme, dins dels actes del Festival d’Arquitectura de Barcelona, promogut pel COAC i l’Ajuntament de Barcelona,

Llegir més »

L’ESGLÉSIA SOM TOTS

Aquests darrers mesos hem estat treballant la sinodalitat a la nostra parròquia, hem fet trobades de la comunitat per parlar de com veiem l’Església a

Llegir més »

Contacte

Campanas-Parroquia-Sant-Andre-Barcelona
Aquest lloc fa ús de cookies per millorar la teva experiència    Més informació
Privacidad