Seguint la tradicional trobada del “Sopar de la Fam”, ens hem reunit una cinquantena de persones a la Sala Gòtica. A les vuit del vespre la sala ja estava ben ordenada i a punt pel bon treball dels joves, brillant futur de la nostra comunitat. La taula parada amb els plats pel sopar comunitari, una llesca de pa amb oli i una mandarina, també aigua a disposició. Un fons musical ha anat rebent els convidats.
Mossèn Toni ha obert la trobada amb unes paraules sobre el seu sentit, que vol dir fer la guerra a la fam. Ha dit que sona malament la paraula guerra, però hauria de ser l’única guerra permesa. La finalitat d’aquest sopar és per la campanya de Mans unides aportant els diners que ens gastaríem en un sopar en el restaurant. En Miquel i la Montserrat ens comentaran les experiències viscudes en un intercanvi solidari amb la parròquia de l’Alto de la Paz, Bolívia.
En Miquel ens situa geogràficament a Bolívia amb una sèrie de diapositives. Ens fa veure com Bolívia es un país mediterrani, sense sortida al mar i els inconvenients que això comporta. Ens comenta la situació del Alto, a una altitud de més de 4000 mts, molt fred i mal d’altura per manca d’oxigen.
La Montserrat descriu amb tot detall la seva feina en la comunitat parroquial. Recolzament de les activitats amb les famílies i el jovent que, de fet, és molt actiu i molt responsable en diversos sectors de la pastoral, com la catequesi. Explica que van ser molt ben rebuts i valorats, es van sentir com a casa. Amb ganes de repetir l’experiència.
Poc temps per fer aportacions dels assistents.
Va cloure l’acte la Mar Martínez, jove de 18 anys que va viure l’experiència de l’Alto amb els seus pares i la seva cosina i va venir al sopar acompanyada a més per l’itinerari vital i les observacions del seu pare.
Lluís Garriga
El divendres 6 de febrer vam declarar la guerra a la fam amb motiu de la campanya d’enguany de Mans Unides.
Els joves de la Parròquia van preparar un Sopar de la Fam obert a tota la comunitat. Grans i joves vam compartir pa amb oli i una mandarina en un ambient senzill però ple de significat, i es vam sumar el que ens haguéssim gastat en t un sopar fora de casa a la campanya de Mans Unides.
La vetllada va comptar amb el testimoniatge de la nostra experiència de tres setmanes a la Comunitat de Jesús Obrero, a El Alto (Bolivia). Vam conviure amb ells i vam conèixer de prop els projectes que hi duen a terme: l’ajut a infants desvalguts a través d’El Kurmi, iniciatives de granges urbanes per obtenir aliments frescos i escoles de capacitació professional per a joves amb discapacitat intel·lectual.
Tal com diuen allà, tots els qui hi anem som “Corazones Solidarios”. Per això, cadascú tenia a la seva cadira un cor de paper on podia escriure què significa per a cada un la fam i la pobresa.
Us en deixem un recull per poder-hi reflexionar.
- FAM: El fracàs de la humanitat.
- POBRESA: és la crida al cors els homes i dones per ser solidaris.
- La POBRESA per a mi és la supervivència de les persones en dolentes condicions.
- Para mi la POBREZA es la falta de ilusión, por la vida, la nuestra y la de los demás, la ausencia de FE, de curiosidad.
- La FAM és no saber quan menjaràs el següent plat.
- Una injusticia contra moltes persones innocents.
- POBREZA=SUPERVIVENCIA. HAMBRE=LUCHAR.
- La FAM a part de la falta d’aliments també pot ser d’altres mancances: d’amor, de soledat, de compartir, d’esperança.
- Para mi la POBREZA y el HAMBRE son fruto de la injusticia y la ambición del ser humano, en resumen, de sustituir a Dios por el dinero.
- La POBRESA és la manca d’una cosa fonamental per viure: menjar, afecte, una llar, dignitat…
- La POBREZA y el HAMBRE son vacío, maldad.
Montse i Miquel










