El dissabte 22 de març, vam anar d’excursió i convivència un grup de persones grans, joves de la catequesi i el MIJAC i pares i mares, al Santuari del Miracle a Solsona. Acompanyats per mossèn Toni, rector de Sant Andreu de Palomar.
En arribar allí ens va rebre un monjo benedictí, Xavier Poch, en la plaça del monestir. Ens va explicar la història de la construcció que va ser en tres etapes distintes, encara que tot sembla del mateix període. Primer va ser un alberg per a pelegrins, després l’església i finalment el convent i residència de la comunitat benedictina, que depèn de l’Abat de Montserrat.
El nom del santuari té el seu origen en dos nens que jugaven per allí. Un dia van veure una nena, molt maca, de qui diuen que era una verge “nena”. Un dels nens es va espantar i va marxar corrent, però l’altre es va quedar i la verge li va parlar i li va demanar que sempre cregués en Déu i que li ho digués també a tots. Aquesta aparició es va considerar un miracle i la gent va començar a dir anem on la Verge del miracle i així li va quedar el nom.
Quan passem a l’església, va ser una cosa impressionant. L’Altar Major d’estil Barroc Català és majestuós. El Pare Xavier ens va explicar tots els detalls de les figures que el componen i vam poder pujar al camerino de la Verge a contemplar-la de prop. També vam poder veure la Capella del Santíssim, amb el retaule original. Després, el cor de la Capella Gramalla ens va delectar amb un petit concert de música sacra.
A continuació ens repartim en grups per a fer diferents activitats com: meditació amb música i poesia, passeig contemplatiu per la naturalesa i activant els 5 sentits o passeig fotogràfic captant elements d’esperança.
El paisatge era preciós; el verd del camp sembrat, els fruiters florits, l’aigua corrent pels rius i reguerons, la neu al lluny en el Prepirineu, el cel blau amb algun núvol, el vent suau que es notava net com a oxigen pur. Fins i tot les campanes del santuari que van repicar quan estàvem arribant, que ja cridaven a missa d’1. Semblava que estàvem en un altre món.
Ens vam fer fotos tot el grup per al record i anem a menjar a Cardona. Vam menjar a l’escola Vedruna, que ens va acollir molt bé. Havent dinat, com a sobretaula, la Capella Gramalla ens va tornar a delectar amb les seves cançons, aquesta vegada més animades. Abans del seu petit concert les que estàvem del Tramat de Vida compartim el nostre himne, i després, Cirilo ens va cantar també un parell de cançons a les quals ens unim tots.
Els nois i noies del MIJAC tenien uns jocs preparats per a compartir amb nosaltres. Va ser molt divertit, riem molt. Després de cada joc guanyàvem una peça d’un puzle. Al final, en ajuntar les peces es formava un dibuix i la frase “EL MIRACLE SOM *TOTS”.
Molt feliços i satisfets, tornem al nostre volgut Sant Andreu de Palomar; donant gràcies per tot el viscut i desitjant tornar a trobar-nos aviat en una altra diada de convivència.
Gràcies a l’organització i a mossèn Toni.
Felisa Sevilla
