El passat dissabte 8 de març, després de la missa familiar KT+, el grup de joves de la parròquia de Sant Andreu van organitzar i dinamitzar El sopar solidari. També anomenat Sopar de la Fam, tot col·laborant amb la campanya de Mans Unides i escoltant testimonis de voluntariat.
Aquest sopar va iniciar-se amb una petita dinàmica de conscienciació sobre la pobresa i mala distribució d’aliments i recursos. Ens van dividir en dos grups aleatòriament. Quan ens vam agrupar, en un érem poques persones i teníem una taula plena de menjar. I, en canvi, l’altre grup eren molts i només tenien un sol plat. Aquesta situació ens va fer reflexionar sobre què podíem fer i com ens sentíem les persones dels diferents grups. Tots vam arribar a l’acord que allò era un paral·lelisme del nostre món. Com podia estar tot tan mal repartit pel simple fet de néixer en un indret o altre. Aleshores, el grup amb més plats, els vam repartir amb els altres.
Després de beneir la taula, i començar el sopar (una mandarina, un tros de pa amb oli i aigua) va iniciar-se la segona part de la trobada… La taula rodona amb els testimonis de dues experiències del voluntariat, que alhora, eren ben diferents.
Per una banda, l’Emili Berbel, religiós de St. Josep Manyanet, que ja havia concelebrat en la missa, ens va compartir la seva experiència com a missioner al Camerun. Allà va estar-hi uns quants anys tot posant la llavor de la Congregació on poder acompanyar els infants i noves vocacions religioses.
Per altra banda, la Glòria López i el Gabriel Porcell van compartir el seu voluntariat, mitjançant la congregació de salesians, a Ghana. Abans de viatjar cap allà, van rebre una formació de conscienciació. I un cap allà, van col·laborar durant un mes en un casal d’estiu. La jornada la dividien en dos moments; un primer de fer classe i un altre de jocs.
Les dues experiències, tot i ser de caràcter ben diferent, van coincidir en diferents punts els quals en compartiré alguns. Un primer és que un cop estàs allà, t’adones que aprens més coses que no pas les que pretens, almenys en un inici, que ensenyaràs. Un altre, és que ens calen poques coses per ser feliç, però que com més tenim, més volem i creiem que són essencials. I que, un cop un torna a la seva “realitat”, s’adona que una part d’ell vol continuar coneixent més altres cultures, i maneres de viure la vida.
Personalment, i puc parlar també pels participants, va ser molt enriquidor! Aquestes experiències sempre interpel·len el sentit del nostre dia a dia i què podem fer nosaltres, per poc que sigui, des de la nostra realitat.
Georgina Cascante
Sopar solidari a favor de la Campanya de Mans Unides:
Missa familiar KT+
