En el recés de Quaresma de la Comunitat Pastoral de Sant Andreu, a Sant Pere de les Puel·les, el passat 28 de febrer, el pare caputxí Josep Manel Vallejo ens va convidar a endinsar-nos en la personalitat de Jesús. Una personalitat diferent a la nostra per la seva condició d’experimentar el seu Pare (Abba).
El messianisme de Jesús configura una personalitat molt diferent a la que els homes concebem en el món actual. És un messianisme pobre, discret, pacient, humil, alliberador perquè mira a les persones en el seu interior. Es fixa en el que necessiten i senten.
Per això si llegim l’evangeli trobarem un Jesús que:
- És enviat per alliberar-nos fins al punt de morir en la Creu. És a dir primer ha experimentat en pròpia carn la lluita diària per la justícia i dignitat humana i també els fracassos, i en conseqüència la nostra fragilitat.
- Ens convida a formar UNA COMUNITAT, com va fer ell amb els deixebles. Diversa, feta de persones febles, en ocasions poc modèlica, però amb el mateix nucli que Jesús proposa: CONMOURE’S, FEL EL BÉ, SERVIR I CELEBRAR LA GRATUITAT.
Per entendre tot això el ponent ens convida a llegir i reflexionar sobre uns textos de l’evangeli individualment, per compartir-ho després.
Els textos varen ser:
Lc 10, 30-37 El bon samarità
Text molt conegut que ens ajuda a commoure’ns per l’altre, socorre’l malgrat les lleis humanes, la procedència de la persona necessitada i els nostres prejudicis.
Jesús és lliure davant la llei. Jesús ve a relativitzar les lleis i els costums perquè la única sintonia sigui l’Amor i el bé de l’home (Jesús ja ha experimentat l’Amor de Déu com a Pare nostre)
La plenitud de la llei es basa en l’amor perquè l’amor no té límits.
Lc 15, 11-32 El fill pròdig
Déu Pare deixa llibertat a la persona per triar el camí. S’entristeix amb la seva pèrdua i se’n alegra i celebra quan el retroba, encara que les circumstàncies no hagin estat justes.
Mt 20, 1-16 Els obrers d’última hora
“Els darrers seran els primers” frase que tantes vegades hem escoltat. Aquí Jesús ens qüestiona què entenem per veritable justícia social, per portar-nos a l’enorme generositat de Déu. Ell està despert i atent a les necessitats dels altres i ens obre contínuament la porta. Nosaltres hem de ser els seus col·laboradors.
Lc 14, 15-24 El banquet dels pobres
Tots som convidats per Déu, però quantes vegades ens excusem perquè tenim altres obligacions?
Cal que siguem generosos i responsables en ser també nosaltres qui obrim la porta a tot aquell que no hagi sigut el “primer convidat”.
Tot això ho vàrem extreure de la rica exposició per part dels assistents, experimentant que si fem pregària i lectura de l’evangeli, estarem més connectats amb les idees principals que sustenten la nostra Fe:
- CONMOURE’NS – ESTAR ATENTS A LES NECESSITATS DEL MÓN
- SERVIR – PROCURAR TREBALLAR PER LA DIGNITAT I LA JUSTICIA DES DELS NOSTRES ÀMBITS.
- ESTIMAR, PERDONAR I DEMANAR PERDÓ – DES DEL COR, DES DE LA NOSTRA FRAGILITAT, SABENT QUE EL NOSTRE PARE ENS ACULL COM NOSALTRES HEM D’ACOLLIR ALS ALTRES.
Tot això que aparentment sembla senzill, és alhora molt exigent, però el caputxí Josep Manel Vallejo ens va donar molta ESPERANÇA, perquè ens va dir que no tinguéssim por perquè tot això no està únicament en les nostres mans, sinó en les mans de Déu.
Per això en una situació mundial tan complexa i una Comunitat Pastoral en camí, ens hem de sentir agraïts pel CAMÍ QUE ENS VA MOSTRAR JESUCRIST.
AQUEST CAMÍ ÉS LA NOSTRA ESPERANÇA PER A FER EL REGNE DE DÉU!
Vàrem acabar el Recés amb una Eucaristia d’Acció de Gràcies.
Maite Puga
P.d. El ponent, en acabar, va felicitar la Comunitat Pastoral per haver respectat el silenci per a fer la reflexió, i ens va felicitar per l’elevada participació dels assistents.
