Així és com es titula la Passió que fan a Llinars del Vallès, i així és com ho expliquen un infant de la catequesi, l’Andreu, i una catequista, la Maite, que van ser-hi:
Aquest diumenge, 6 d’abril, vaig anar a Llinars del Vallès amb la Parròquia de Sant Andreu. Vam veure la Passió de Jesús. Jo estava al costat del Bernat i ens ho vam passar genial!, i també va venir l’Alba de segon de catequesi.
Ho recomano a tots els que no vau venir, és molt interessant!
Quan vam tornar amb l’autocar, li vaig fer moltes preguntes al Toni, com per exemple: Al grup de Jesús hi havia un ric? I la resposta va ser que sí.
Ah!, i ens vam poder fer fotos amb Jesús!
Andreu Font
Diumenge a la tarda vam anar cap a Llinars a veure la passió, alguns repetien i d’altres era la primera vegada, la veritat és que tots vàrem gaudir de veure com se’ns representava la vida i la mort del nostre amic, Jesús.
En la representació vam poder recordar moments de la seva vida com les bodes de Canà, la paràbola del pare bo, la curació de la dona que tenia pèrdues, la curació de la Miriam, l’entrada a Jerusalem i tots l’aclamàvem amb brots d’olivera i llorer que vam trobar als seients del teatre, entre d’altres.
És veritat que la representació ens arribava al cor, fàcilment ens posàvem a la pell dels personatges i alguns ens els estimàvem i d’altres ens creaven rebuig per la manera com tractaven a Jesús.
Crec que tot i que sabem com acaba la representació, o sigui quin final té Jesús és recomanable repetir perquè cada vegada descobreixes coses noves i tornes a casa amb energia al cor.
Maite Carretero
I ja després de Setmana Santa, una mare de catequesi afegeix:
S’acaben les vancances de Semana Santa, però em queda la satisfacció d’haver compartit amb la meva familia més propera molts moments a la Pascua que ens han apropat més a la vida de Jesús.
La meva filla gran s’està preparant per rebre la primera comunió, i des d’aquell grup se’ns va proposar anar junts amb més gent de la parròquia a veure la passió de Llinars, i quina experiència més xula de viure amb els peques. És la representació teatral de la passió de Crist, però vist des d’ una altra perspectiva: els ulls de María Magdalena que narra en primera persona com viu ella, sobre tot, els darrers dies de la vida de Jesús i la Seva resurrecció. Però que en tot moment et fa partícep de la història. Recordo amb alegría com aclamàvem al teatre amb fulles d’Olivera, que ens havíen deixat als seients de la sala, l’arribada de Jesús a Jerusalem amb els seus deixebles. I dic experiència xula amb els petits de la casa, perquè van ser capassos d’unir i reconéixer molts evangelis que han treballat al grup de catequesi i a la missa familiar, entenent la trama de tota la història. Perquè cert és que en coneixem la història, però la posada en escena és tant afectiva, i està tant cuidada, que petits i grans no vam sortir del teatre indiferents.
I, gràcies també a aquella tarda, la Pasqua ha estat diferent, doncs hem pogut relacionar aquella tarda de teatre amb tots els moments que hem viscut a les celebracions d aquests dies, desde diumenge de rams a diumenge de resurrecció, entenent molt més el veritable sentit de la vida de Jesús.
Lavinia Herrera
