Quan vaig arribar a Estats Units, ja estaven en plena campanya presidencial i cal destacar que no vaig veure ni un sol cartell donant suport a Donald Trump en tota la ciutat de Seattle. El que sí que he vist són moltes banderes donant suport al col·lectiu LGTBIQ+ i nombrosos cartells en contra del racisme, en contra de les guerres, a favor de la pau, el feminisme i la igualtat, entre d’altres. Pel que fa al meu barri, és molt divers i, en conseqüència, també ho és la meva escola, que és considerada d’alta complexitat degut a l’elevat nombre d’infants i famílies nouvingudes o en situació de vulnerabilitat (especialment de l’Amèrica llatina o d’Àsia). Per exemple, des que va començar el curs ja han arribat més d’una desena d’alumnes nous. Per sort, a l’escola, els infants aprenen en dos idiomes: espanyol o mandarí i, evidentment, en anglès.
En aquest context, doncs, era esperable la preocupació dels veïns i veïnes després de les eleccions. Hi havia mestres molt tristos, decebuts, avergonyits o indignats, alguns fins i tot se’m disculpaven per la imatge que estava donant el seu país. A més, hi va haver infants que ploraven per la inseguretat del seu futur o de la seva família. En definitiva, el resultat de les eleccions va suposar un trauma generalitzat.
La preocupació dels veïns i veïnes anava en augment a mesura que s’apropava el nomenament de Donald Trump. La setmana anterior, l’escola va convocar una trobada mig clandestina amb les famílies indocumentades que va consistir en una xerrada d’un advocat d’immigració, que va donar consells i va exposar els protocols i pautes que havien de seguir en cas de topar-se amb un agent d’immigració. A més, algunes famílies es van poder reunir en privat amb l’advocat de manera gratuïta per parlar de les seves situacions particulars. La por i la inseguretat es respirava en l’ambient. Fins i tot, algunes van firmar un document amb el qual donen permís a un adult per fer-se responsable del seu fill/a en cas que ells siguin deportats. Sens dubte, un escenari molt dur però pel qual, malauradament, les famílies han d’estar preparades. Van ser realment emotives les paraules d’una mestra sudamericana recordant a les famílies que no estan soles, que formen part d’una comunitat que es preocupa per cadascun dels seus membres i amb la qual es pot comptar. Talment com una comunitat parroquial.
El tercer dilluns de gener, els americans celebren el dia de Martin Luther King, líder del moviment pels drets civils a Estats Units. Irònicament, aquest any va coincidir amb el nomenament de Donald Trump. Aquell mateix dia, ja va firmar una desena d’ordres executives en contra de la salut pública, la diversitat de gènere i, sobretot, contra la immigració. Així, doncs, Donald Trump representa l’Amèrica dels rics, dels grans empresaris, dels privilegiats, l’Amèrica de les armes, de les fronteres, del conflicte, de la discriminació, de la desigualtat, de la ignorància, del racisme, del masclisme…
Els dies posteriors a la investidura van començar les deportacions i algunes famílies de l’escola van deixar de portar els fills a l’escola per por a creuar-se amb algun agent d’immigració. En aquest escenari, aquella mateixa setmana alguns mestres ens vam reunir per acordar accions per protegir a les famílies. Algunes de les propostes van ser cancel·lar tots els actes amb famílies fora de l’horari escolar (a petició de les famílies), deixar d’utilitzar un dels espais públics com a pati ja que està molt exposat, demanar voluntaris com a suport en aquests espais o per acompanyar grups d’infants a l’escola al matí, canviar el sistema de recollida dels infants per augmentar-ne la seguretat o crear un codi d’alarma per avisar que hi ha un agent d’immigració i fer-ne un simulacre.
En el cas d’aquesta darrera proposta, cal aclarir que les escoles americanes tenen diferents tipus d’alarma: en primer lloc, l’alarma d’evacuació (com en cas d’incendi); en segon lloc, l’alarma d’aixopluc (com en cas de terratrèmol), i finalment, l’alarma d’evacuació inversa (en cas de perill a l’exterior), que consisteix en entrar a l’edifici, bloquejar totes les portes exteriors i escortar els infants en cas que hagin de sortir de l’aula. Com que els simulacres són molt freqüents, no va ser gens sospitós repassar el protocol d’evacuació inversa.
La setmana següent de la investidura, d’una banda, Escoles Públiques de Seattle (SPS) va compartir amb les escoles un protocol en cas que es presenti un agent d’immigració i tots els mestres el portem imprès i penjat al coll juntament amb la nostra identificació. D’altra banda, el governador de l’estat de Washington, va crear un equip de resposta ràpida en cas de separació de famílies per deportació com a ajuda i protecció per a les famílies indocumentades.
En definitiva, en contraposició a l’Amèrica de Donald Trump, jo he vist una Amèrica que s’organitza, que es cuida, que es preocupa pels germanes i germanes; és a dir, una Amèrica que és comunitat. Després de la investidura, tant mestres com famílies amb ciutadania s’oferien per ajudar amb el que calgués. Se’m van quedar gravades les paraules d’una mestra: «Compteu amb mi pel que calgui. Estic disposada a anar a la presó si fa falta». Aquesta és l’Amèrica de l’Evangeli, una Amèrica agermanada, dialogant, compromesa, generosa, entregada, orgullosament diversa…
Fins aviat,
Miquel Vilaseca Baqueró
