Avui ens hem reunit tota la comunitat parroquial, per viure de forma festiva i conjunta l’inici del curs 2024-2025. Un curs que ha començat una mica accidentat, amb la inspecció arquitectònica del temple que ens ha fet desplaçar el lloc de l’Eucaristia. Però si mirem la part positiva, la celebració d’avui, en un espai més petit, més casolà, a la sala polivalent de l’escola FEDAC, ens ha permès sentir més proximitat. Agraïm a la comunitat de Sant Andreu de les religioses Dominiques que ens hagin acollit i ens hagin cedit aquest espai.
La celebració ha girat entorn del lema d’aquest curs “Sembradors d’esperança en el món”, i ens situa a cavall del lema del temps de la creació: Esperançar i actuar amb la creació i el lema que el Papa Francesc ha proposat per l’any del jubileu: Pelegrins d’esperança.
Perquè com dèiem en la salutació inicial, l’Esperança del cristià no és l’esperança de qui espera l’autobús, que arriba a la parada i espera i confia que l’autobús arribarà, a la seva hora amb retard, però arribarà; s’asseu, l’espera i quan arriba l’agafa. L’Esperança del cristià, s’assembla més a la del pagès, que espera i confia que la collita serà bona, però no s’asseu a esperar que arribi l’hora de collir; el pagès prepara la terra, sembra, rega, esporga, i quan arriba l’hora de la collita, cull els fruits del que ha sembrat. Així és l’esperança del cristià, activa. El cristià que espera i confia que el Regne de Déu arribarà, treballa per al Regne, alimenta la seva esperança amb la Paraula, amb la Pregària, en la confiança en Déu encarnat, en Crist Ressuscitat i treballa per viure el Regne ara i aquí, en el germà, en el que pateix, en el migrant, en el desafavorit, en la comunitat.
I això és el que ens proposem per aquest curs parroquial, ser “Sembradors d’Esperança”, que les nostres accions comuniquin esperança, que fem créixer l’esperança en els altres. Això és el que anirem treballant en els diferents temps litúrgics per omplir el nostre cor d’Esperança, perquè només així la podrem escampar o encomanar.
Com a signe d’això, en les ofrenes, els diferents grups parroquials han anat presentant allò que ens cal per treballar la terra, una aixada, adob, llavors, la regadora, el cordill,… acompanyats d’una llàntia per simbolitzar aquesta llum que ens ve del Crist i hem de fer arribar a tothom. Signe que prolongarem amb l’hort parroquial, que estrenem i del que confiem que en tinguem una bona collita.
Esperem, que tots plegats, ho sapiguem dur a terme, que ens ajudem els uns als altres, com a comunitat i família que som.
Teresa Baqueró
