En el marc del programa de La Nit de les Religions, la nostra parròquia de Sant Andreu de Palomar va viure de nou una de les experiències més enriquidores: la pràctica de la dansa contemplativa. Aquesta disciplina, que combina moviment i espiritualitat, ens va oferir una nova manera de pregar, no només amb paraules, sinó amb tot el cos i l’ànima, fent del moviment una forma de connexió amb Déu.
La dansa contemplativa és una manera de pregar que implica el cos sencer. En lloc de només resar amb paraules, fem servir moviments lents i suaus per expressar el que sentim. Així, el cos es converteix en una eina per meditar, sentir la presència de Déu i estar en pau. És una pregària col·lectiva, on cada gest és un acte de fe.
Ens recorda que, en el camí espiritual, el cos i l’ànima estan cridats a moure’s en harmonia, pregant amb cadascun dels nostres sentits i amb el nostre ésser complet.
Ens convida a viure l’espiritualitat des del moviment conscient, en una harmonia que uneix cos, ment i esperit. En lloc d’un diàleg individual i silenciós amb Déu, s’experimenta la pregària com un procés col·lectiu i integrador, on cada gest sintonitza amb l’interior i amb la presència de Déu, en forma d’agraïment, benedicció…ens deixàvem portar per les directrius de la Dolors Parellada
A la nostra parròquia, aquesta experiència va ser viscuda amb gran intensitat. Un bon nombre de participants ens vam deixar guiar per músiques suaus i meditatives que acompanyaven els passos senzills i fluids, sempre amb una intenció clara: obrir l’ànima a la transcendència. Vam aconseguir un espai on es dissolen les barreres entre el moviment corporal i la contemplació interior. Vam sentir amb aquesta pregària que no només l’esperit és el que parla; les mans, els peus, el cor bategant al ritme de la música, tot el cos es converteix en una expressió viva de la connexió amb Déu!
Una de les participants, descriu l’experiència com “una manera de sentir la pregària més enllà de les paraules. És com si cada moviment del meu cos ressonés amb el que porto al cor i a l’esperit, sentint-me plenament present davant Déu. És com si el meu cos també parlés amb Déu…”
Aquest sentiment és compartit per molts altres assistents, que troben en la dansa contemplativa una eina poderosa per centrar-se, alliberar-se de les preocupacions diàries i entrar en un estat d’interiorització profunda.
Aquesta experiència ens ha enriquit i ens recorda que podem pregar amb tot el nostre ésser, no només amb les paraules. És una manera d’unir el cos i l’esperit en harmonia per trobar pau i sentir-nos més a prop de Déu.
A continuació vam poder gaudir del concert de la Coral Interreligiosa per la Pau que ens van interpretar cants de diferents tradicions religioses.
Marisa Martínez
