Del dia 1 de setembre fins el 4 d’octubre l’Església celebra el Temps de la Creació.
El logo d’aquest any per al Temps de la Creació és la bardissa que crema sense consumir-se.
Els incendis que s’han produit aquest estiu a tot el món són un signe dels devastadors efectes que té el canvi climàtic. La cobdícia humana, la desertització i l’ús indegut de la terra condueixen a la desintegració dels ecosistemes, la destrucció dels hàbitats i la pèrdua dels mitjans de subsistència i de les espècies a un ritme alarmant. La Creació crida mentre els boscos crepiten, els animals fugen i les persones es veuen obligades a emigrar a causa dels incendis de la injustícia que hem provocat.
Ben al contrari, el foc que va cridar a Moisès mentre pasturava el ramat al mont Horeb no va consumir ni destruir la bardissa. Va ser la flama de l’Esperit que revelava la presència de Déu en la vida. Aquest foc sagrat va afirmar que Déu escolta els crits de tots els que sofreixen i va prometre que estaria amb nosaltres si el seguíem fidelment cap a l’alliberament de la injustícia. Durant el Temps de la Creació, aquest símbol ens crida a escoltar la veu de la Creació i a respondre fidelment a través del culte, el penediment i l’acció.
Es va dir a Moisès que es tragués les sandàlies, perquè estava dret en terra sagrada davant de Déu. Que aquest símbol ens mogui a treure’ns les “sandàlies” dels nostres estils de vida insostenibles que ens desconnecten de la creació i del nostre Creador.
