SECRETARIAT INTERDIOCESA DE CATEQUESI / SIC
Fa uns dies vaig participar de la trobada de formació per a catequistes de tot Catalunya i de les Illes, a Tarragona. Érem el voltant de 150 persones de moltes parròquies d’arreu de Catalunya i de les Balears. Una experiència d’Església molt enriquidora. Dos dies per compartir experiències, amistat, retrobament i formar-nos en la nostre tasca de catequistes. Si, formar-nos, un fet que mai s’acaba, sempre pots omplir-te de noves experiències, continguts… nous reptes.
El gran tema de fons, ve de la invitació del Papa Francesc: “SEMBRADORS D’ESPERANÇA”. I així ho cantàvem en un dels cants que ens va acompanyar tot el cap de setmana:
…obriré el meu cor perquè hi pugui arrelar la Paraula… com terra bona!
I amb el teu Esperit la faràs créixer ben alt… i llavors donar fruit!!!
I SEREM ARREU (AL MÓN),SEMBRADORS D’ESPERANÇA.
Us comparteixo unes pinzellades de les tres ponències que tinguérem al llarg de les jornades:
1. EL CATEQUISTA ANCORAT EN L’ESPERANÇA
► Esperança, de fer, de seguir fent, de creure, perquè esperem. Una esperança que ve des del passat, la tenim en present i anem amb ella vers el futur. Si obrim la caixa de “PANDORA”, veurem que s’escapen tots els mals del món i tant sols queda dins l’ ESPERANÇA.
► Ens calen llocs per aprendre i exercitar l’esperança; ens cal temps per pregar, per dur a terme una bona acció -missió- compromesa, vivència serena del patiment i ens cal una gran experiència de Comunitat, d’Església.
2. EL CATEQUISTA COMUNICADOR D’ESPERANÇA
Partim de que l’esperança és un REGAL. Tota experiència de Déu, es Sacramental. Som cridats a ser portadors i comunicadors.
EXPECTATIVES
La nostre imaginació vol controlar el futur (il·lusió infantil). No suportem no saber el futur. Sembla que tenim el nostre voltant “una buidor”.
Moltes vegades ens preguntem: quants nens / nens tindrem a la catequesi?. Però, el més important com objectiu, és, tenir una visió clara de com volem que sigui la nostre Parròquia; acollidora, assequible, comunitària…
REALITAT
- Com ens sentim: Realistes? Pessimistes? Optimistes?…
- Déu, ens ha posat eines al llarg de tota la història perquè no perdem l’Esperança, perquè, ella, neix de la “HISTÒRIA DE LA SALVACIÓ”.
La Història de la Bíblia no es tant sols un guió, hi ha en tota ella un fil conductor. Déu, sempre hi és present. Un Déu fidel que compleix les promeses.
Al llarg de la història de l’Església, “els Sants”, ens ensenyen a reviure molts moments claus. Ens ajuden a veure les “LLAVORS D’ESPERANÇA”
- Sant Pau
- Sant Francesc
- Sant Andreu
- …
- JO / TU, la nostra història personal amb tots els moments viscuts. Déu, no ens deixa sols / soles. És UN JARDINER, que no el veig, però hi és, encara que jo no en sigui conscient.
3. EL CATEQUISTA SIGNE D’ESPERANÇA
És temps de fer-nos preguntes. Recordar, abans de ser Catequista, soc una persona batejada, per això, tinc consciència que formo part de la Família de Déu?
Estic vivint una realitat, una experiència positiva, tinc “UN MINISTERI”. Hi ha milions de persones en el món entre les quals es pot triar… per què jo?
“ET TRIO A TU”
Una invitació: viure amb l’actitud del PELEGRÍ. Tot el que camina pot trobar dificultats, laberints… Important! No deixar-nos anar del “ANCORA”. Tenim una identitat com a DEIXEBLES, per això, potser moltes vegades, ens tocarà canviar el nostre estil de vida en clau de l’Evangeli. Això es diu: CONVERSIÓ. (Ef 4,13)
És molt important el fet, de prendre consciència de l’opció que fem com a DEIXEBLES DE JESÚS. Per això devem, amb constància, optar per una formació que afavoreixi la trobada amb el Senyor. Estar alerta. Veure si la formació ajuda als processos. Crear espais en els quals puguem compartir la vida i d’aquesta manera, ajudar als nens i nenes perquè segueixin el seu procés de fe amb les seves famílies, uns altres que els pares han deixat de costat la seva fe, uns altres que no són creients…
COMUNITAT – COMUNIÓ
Que oferim a les famílies, per a generar vincles segurs de pertinença a la Parròquia i a l’Església?
Que aspectes necessito per a treballar i ser signe d’esperança avui en el nostre món, en el nostre ambient?
Per això, és important prendre consciència que formem comunitat.
MISSIÓ
Se’ns envia a una missió molt concreta i important. Som persones encarnades en el món. Hem de recordar-nos que som persones:
MEDIADORES
GENERADORES DE PAU
D’ENTENIMENT
QUE VETLLEM PER LA CREACIÓ
QUE TREBALLEM PER LA “CULTURA DE LA INVITACIÓ”
…
Tenim molt per fer, per això:
per on comencem?
COM SEGUIM AVANÇANT?
Fina Culla
