Benvolguda Comunitat cristiana de la Parròquia de Sant Andreu, ja fa uns dies que estem vivint una situació incòmoda al no poder fer ús de la nostra església parroquial.
Com és sabut, el nostre temple de grans dimensions pateix diferents patologies degut a múltiples factors. Darrerament s’havien posat més de manifest, de nou, en la cúpula i en algunes parets interiors de la mateixa nau de l’església. És per això que es va prendre la decisió de fer un estudi exhaustiu de l’estat general de l’edifici i les conseqüències que això podia tenir a nivell de seguretat. Aquest estudi l’han estat realitzant diversos tècnics i professionals al llarg d’aquests dies en els que el temple ha estat tancat.
Una primera valoració de l’estudi ja ens permet avançar que hi ha unes zones més afectades i altres menys. És per això que anirem recuperant la utilització de l’església per al culte en diverses fases, progressivament. En una primera fase, creiem que podrem celebrar de nou l’Eucaristia a principis del mes de novembre, en un espai limitat de la nau central del temple, havent instal·lat algunes mesures de protecció i seguretat.
En fases progressives anirem recuperant més espai, a mesura que es vagin fent els treballs de restauració necessaris. Això serà un procés llarg i no senzill, fet què ens demanarà per part de tots tenir paciència, comprensió i col·laboració. Ens estimem la nostra església de Sant Andreu de Palomar, però hem de ser conscients que el seu manteniment, per les seves característiques i el seu volum, és complexe i car; a ningú se li escapa. En aquesta tasca de manteniment i preservació intervenim a més diverses entitats: la parròquia, l’Arquebisbat de Barcelona i diverses administracions públiques; així com la simpatia i l’acompanyament de moltes entitats cíviques i culturals del nostre poble de Sant Andreu.
Caldrà bona voluntat i comprensió per part de tothom, dels usuaris més fixes i dels que ho son de manera més puntual; i caldrà que ajudem a comprendre la situació i les condicions a aquells que els costa més d’entendre o d’acceptar.
Finalment, ens farà bé tenir present allò que ja ens diu sant Pere a la seva primera carta, i que nosaltres ens ho hem anat recordant aquests dies que hem hagut de celebrar la missa fora de la parròquia (a l’Escola Fedac Sant Andreu, a la qual li agraïm la seva acollida i disponibilitat): que som nosaltres les “pedres vives” que formem l’Església, “edificats com a temple de l’Esperit”. Som el Poble de Déu en marxa, sempre itinerant, sempre en camí, cercant la presència del Déu que ens estima enmig de les diverses circumstàncies de la vida. Som “pelegrins d’esperança”, com ens recordarà el lema de l’Any Jubilar 2025. Que no ens manqui, doncs, aquest sentit profund d’esperança i de fraternitat entre nosaltres.
