Aquesta és la frase que resumiria el meu estat d’ànim en acabar la xerrada “Si no vols la Guerra, has preparat la Pau?” que ens va oferir el dimecres 30 de març el Xavier Garí, historiador expert en conflictes i en processos de pau, i a la que vam assistir més de 40 persones.
En Xavier va començar ajudant-nos a entendre que estudiar la història ens permet conèixer el passat, per entendre el present i poder millorar el futur; i que els conflictes no són per ells mateixos ni bons ni dolents, que són inevitables, i, per tant, no en podem fugir; i són oportunitats per avançar si es gestionen correctament i des de la no-violència. També ens va fer veure com als poders fàctics els interessa que visquem immersos en la violència (imatges a les notícies, videojocs, cinema…) perquè la naturalització d’aquesta i amb la por i inseguretat que aquestes situacions ens generen, pretenen justificar la indústria armamentística que mou molts diners i molts interessos privats i públics. I ens va recordar que malgrat que no ho percebem, perquè no ens ho deixen veure els mitjans de comunicació, mai havíem estat tan bé com ara, el nivell d’alfabetització a totes les edats més alt que hem tingut, la fam al món molt més baixa, menys conflictes bèl·lics i amb menor percentatge de morts per aquesta causa malgrat les armes de destrucció massiva…
Després, va fer un repàs per la història d’Ucraïna i Rússia, molt lligada des de l’origen, amb situacions polítiques complexes (corrupció, tiranies, incompliments d’acords…) que ens ha dut a la situació actual. Per la pau a Ucraïna ja hem fet tard, no hem estat preparats, però què podem fer perquè no es repeteixi?
Ens cal preparar-nos per la Pau!
- Retrobant la pau interior, treballant-la des de la fe, l’espiritualitat, la meditació
- Fent-la col·lectiva. Buscar la pau social des del respecte a la diferència, l’acollida de l’altre, la tolerància
- Internacionalitzant-la a través de la concòrdia, el respecte als recursos propis de cada país, les relacions econòmiques justes.
La pau és el benestar espiritual, humà i material de tothom, de manera constant i sense risc de perdre-ho. Perquè això sigui possible cal el desenvolupament de totes les societats, garantir els drets humans a tothom, viure en democràcia i ens cal actuar per al desarmament. Cal educar els infants per a la pau, vivint aquest valor a casa, en la família i en l’escola, no educant per la competitivitat sinó per la cooperació.
Al final de la xerrada hi va haver una estona per a les intervencions dels assistents, les preguntes (segur que moltes se’ns van quedar en el tinter) i el diàleg amb el Xavier, un temps que també va ser molt creatiu i fructífer i amb preguntes interessants per a tots.
Així, doncs, cal cultivar la pau amb determinació i amb permanència, amb creativitat, positivitat i alternativitat. Hi som a temps si vivim la no-violència amb fermesa i dignitat.
Fem-ho cada un de nosaltres, en el nostre entorn més proper i el món avançarà cap a la Pau!
Teresa Baqueró
