Aquest dissabte es va celebrar a Tarragona la Jornada d’apostolat seglar de Catalunya, organitzada per la Comissió Interdiocesana, formada pels delegats d’apostolat seglar de les 10 diòcesis catalanes (Tarragona, Tortosa, Lleida, Barcelona, Sant Feliu, Terrassa, La Seu, Girona, Vic, Solsona) i amb el Bisbe Sergi Gordo que n’és el president. El lema va ser el mateix que uns dies enrere va tenir el Encuentro de Laicos a Madrid: Primer anunci: Poble de Déu unit en la missió, ja que l’objectiu era fer arribar a més gent el que allà es va viure i de mica en mica animar i motivar més laics a participar, a comprometre’s, a viure la corresponsabilitat com a laics, especialment, en aquest cas, en el primer anunci.
Vam ser uns 200 inscrits, entre els quals hi havia 3 bisbes i alguns mossens. Hi vam anar 34 persones de la diòcesi de Barcelona, entre els quals la Fina Culla (religiosa de les Salesianes) i jo, de la nostra parròquia.
Va començar la jornada, després de fer el trajecte Barcelona-Tarragona en autocar, amb un petit esmorzar, seguit dels parlaments del bisbe Joan de Tarragona, que ens acollia, del Bisbe Sergi, en nom de la comissió organitzadora i Mn. Luis Miguel Romero responsable de la comisión episcopal para los laicos, familia y vida, que va venir de Madrid per compartir amb nosaltres aquesta jornada. D’aquestes tres intervencions destacaria l’ànim a ser cristians en el món, compromesos i no mers col·laboradors dels mossens; que cal caminar junts de veritat, amb una sinodalitat viscuda, des de la comunió i la participació, des del compromís en la política, la cultura, els moviments socials, essent portadors de l’alegria de l’evangeli; que és l’hora de la comunitat i la corresponsabilitat de tots, en què el primer anunci és una prioritat pastoral.
A continuació hi va haver una posada en context, del que s’havia viscut al Congreso de Laicos del 2020 i en el Encuentro de fa uns dies, alternant amb breus moments de pregària, que ens ajudaven a posar-nos en presència del Senyor i posar en mans de l’Esperit la nostra tasca com a cristians. De les conclusions de l’Encuentro ens en va parlar en Josep Oton, que ens va recordar que ser cristià vol dir estar en camí i, per tant, és important amb qui caminem i cap a on anem. I va destacar aspectes com: la sinodalitat i el discerniment (Déu ens parla, tot el poble de Déu escolta a Déu escoltant-nos els uns als altres. Per discernir cal escoltar, perquè escoltant elaborem el pensament); el respecte a la diversitat (Jesús és el camí, però per seguir-lo no tots fem els mateixos passos); la importància que els laics prenguem el protagonisme, però sempre en comunió, ja que només serem imatge de Déu en la mesura que siguem comunitat.
Després ens vam repartir en 4 grups per treballar cadascú un dels aspectes importants del primer anunci: la vida quotidiana, l’acompanyament, la comunitat i la formació. Per acabar amb un moment de compartir el ressò del matí i intentar concretar en petits grups una frase que donés resposta a les preguntes: Què ens comprometem a fer? Cap a on volem anar junts?
De les frases que es van recollir destacaria les ganes de molts dels presents a viure la fe amb més alegria, amb més compromís, de perdre la por d’anunciar Jesús.
Vam acabar el matí amb l’Eucaristia. Vam dinar en el claustre del seminari i abans d’agafar l’autocar de tornada vam poder gaudir de la visita a guiada a la Catedral, amb l’Andreu Muñoz, delegat de cultura de l’Arquebisbat de Tarragona i director del Museu Bíblic Tarraconense. Una visita que, com ell mateix va dir, és un passeig per 20 segles d’història -des del temple romà a August, una primitiva catedral visigòtica, la residència dels canonges… que, passant pel grandíssim claustre romànic, ens va dur fins a la Catedral, per meravellar-nos de l’orgue, el retaule major, el rosetó… i per acabar a la capella amb les relíquies de Santa Tecla.
Personalment, vaig viure la joia de compartir, de sentir-me més Església, més comunitat, més cos de Crist, juntament amb tots aquells amb qui compartim la fe i les ganes i la il·lusió de comunicar-la, tot i no conèixer-nos. Els delegats d’apostolat seglar de les diferents diòcesis catalanes també estaven molt satisfets de com havia anat el dia i ja estan pensant en la trobada de l’any que ve. Sovint tenim la sensació que som pocs, però el nombre no és important el que cal és que els que hi som ens sapiguem estimats. Aquestes jornades compartides ens ajuden a prendre consciència de fills del mateix Pare, fills estimats, germans estimats i si som capaços de contagiar-nos, a la de 2025 serem més!
Teresa Baqueró
