Tot i que qualsevol eucaristia és una celebració en comunitat, és cert que a hi ha elements que ajuden a potenciar aquesta dimensió comunitària. A mi m’agrada participar a la missa familiar dels dissabtes perquè, en fomentar la participació infantil (llegint, actuant, ballant, pujant a l’altar…), es genera un ambient, potser menys solemne, però més proper i compartit. Per això, em va cridar l’atenció quan es va anunciar que es començarien a realitzar unes eucaristies a les sales de la parròquia que anomenaven “en petita comunitat”.
Per motius de calendari no vaig poder participar a les primeres però finalment vaig poder anar amb la meva família el passat diumenge 3 de març. Aquest cop es va celebrar al vespre a la sala gòtica i estava ben plena. Moltes coses ajudaven a crear un clima comunitari: la distribució de les cadires en semicercle, l’ambient relaxat i sense presses, l’espontaneïtat de les pregàries, el fil conductor de la celebració ben trenat (a partir del missatge sobre la Quaresma d’enguany del Papa Francesc) amb el signe compartit de trencar les cadenes… Però hi ha un aspecte que vull destacar especialment: el moment de l’homilia va ser substituït per un moment de reflexió personal a partir d’unes preguntes i un moment posterior de compartir-les en petit grup. Em sembla un gest molt important per passar d’una comunitat passiva que escolta sempre a la mateixa persona (sense desmerèixer la tasca que fan els capellans) a una comunitat activa en la que tothom ens enriquim els uns als altres.
Crec que la dimensió comunitària és fonamental avui per a la nostra Església. A nivell intern ens ajuda a estimar-nos més i a sentir-nos família. A nivell exterior és un signe de fraternitat que acaba esdevenint evangelitzador en si mateix, més enllà de les paraules. Tant de bo ens reconeguin per aquesta unitat i coherència. Per això, vull expressar el meu agraïment a l’equip de Litúrgia per aquesta iniciativa tan esperançadora i animar a tothom a participar a les properes. Gràcies!
Ignasi Flores
